Transcript
EDITA: SJ.
EDITA:
-XOP
Aparta! de correus, 1.
Vallfogona de B.
DIRECCIÓ:
M. Teresa Pallisé i Gardenyes
CO O RD IN ACIÓ:
Montse Sim ó i Solsona
EQUIP DE REDACCIÓ:
Mercè Plens, Agnès Planes, Anna
Torrades, Roser Bosch, Felip Galiló,
Pepe Daza, M. Teresa Corlada, Sal
vador Farré, Dídac Mateo.
CO L.LABO REN EN AQUEST
NÚ M ERO :
Paquita Galcerá, Ramona Cases, M.
Teresa Reñé, Frédéric Forest, Ramón
Bonjorn, Mercedes Roman, Teresa
Balasch, Geganters i Grallers de
V allfogona, Joan Borda, Club
d'Escacs Vallfogona, Mercó Perisé.
CORRECCIÓ: Conseil Comarcal
C O M PO SIC IÓ IM A Q U ET A C IÓ :
DOSSIER P&M- Tel. 44 82 73
DIPÔ SIT LEGAL: 1- 136 - 1992
Amb la col.laboració de:
m
D epartam en t de Cultura
INSTITUT
D'ESTUDIS
f I TI
, etc.
NARIS
A o v D S A ju n ta m e n t de
i
5
Doménec Duch i Sola. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 ,6 i 7
LA B IO SF E R A
Qué es pot fer per salvar la Ierra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Consells de jardinería. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
A P U N T S DE P S IC O L O G IA
El vinde de l'am istat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
El g o ig ie l problema deis filis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
E S C R IV IM SO B R E
El cartell de Festa M ajor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
C arla. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 i 12
El peligro de las dietas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
La nostra historia literaria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Primera trobada de gegants a Vallfogona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
La política i els polítics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
f e »
ile r d e n c s
Fundació P ública de la D iputació de Lleida
vTyvy
FEM PETAR LA X E R R A D A A M B . . .
Generalitat de Catalunya
, Soja,
e remolatxa,
TES
FIAR
E D IT O R IA L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
V a llfo g o n a
La revista
“
X O P sortira els
mesos de març, juny, setembre ¡
desembre. Recordeu que si voleu
publicar un article l'heu d'adreçar
a
"XOP, apartat de correus
1, o a la Secretaria de I'Ajuntament,
sempre durant els darrers 20 dies
del mes anterior a la publicado.
Un record per al "Hutch". . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
P R O G R A M A D 'A C T ES DE FESTA M A J O R
. . . . . 15,1 6,17 i 18
E SP O R T S
Club Fútbol Vallfogona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Vé torneig d'escacs actius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Campionat de Fútbol Sala entre carrers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Estiu Esport'9 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23,24 i 2
JOC DE TA U LA
6é Concurs de Pastissos
26 i 27
1r. Taller de cuina rápida per a peix i m arisc
28 i 29
A R R E L S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
PER P E R D R E E L T E M P S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
BALAGUER
S E R V E IS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
PAP6^
Domène
Editorial
SEMPRE ET RECORDAREN!
No vull escriute aquest editorial sense teñir unes paraules de record per un company que ens va deixar a principis d'estiu.
En Francesc, el Hutch, sempre havia estat, per ais que el vam conéixer de petit, una persona divertida, alegre i sociable, i també
una bono persona. En fots els ámbits en qué es movia es podio constatar.
Els que encara no el coneixien gaire, van poder comprovar la seva qualitat humana quan el Hutch es va fer carree del Pub.
Així dones, tot el que jo ara puc dir (a part que a la revista ja hi ha una carta que li fa homenatge) ja és de domini públic. Et
recordarem sempre, Hutch.
CANVI DE DIRECCIÓ A«ELXOP»
Vull donar a conéixer a tots els lectors I lectores de la revista «El xop» que deixo de ser directora per reprendre la feina que
hi tenia abans: col.laboradora.
Aquesta etapa ha estatper a mi molt enriquidora i satisfactoria a nivellpersonal i he de dir que el meu nomenament em va
satisfer molt. Vaig comencar elprojecte amb molta il.lusió, al costat de tots els col.laboradors il'equip de redacció de «El xop».
fots hem treballatperqué la revista continués essentla revista de la gent, perqué agradés a tothom i hihagués coses per a tots
els gustos.
Dones, per qué deixo la revista, us podeu preguntar. Dones, per incompatibilitat: en estar a Barcelona estudiant i treballant
durant la setmana, les hores dedicades a «El xop» s'havien de condensar els caps de setmana, quan sóc a Vallfogona, a part
d'algunes trucades els dies de cada dia.
He volgutrenunciar a la dlrecció de la revista perqué sempre he pensatque si es fan les coses i en tens la responsabilitat cal
que es facin bé, i jo des de Barcelona no ho podio fer tan bé com volia.
Vaig reflexionar, a més, sobre la incongruéncia de que una revista local es fací, ni que sigui només en part, a distancia, ¡a
que se'tpoden escapar alguns corrents d'opinió o algunes sensibilitats al voltantde la revista -encara que els col.laboradors te
n'informin-.
Vull agrair ais col.laboradors, a l'equip de redacció i a la coordinadora de la revista el seu treball. També a les secretarles de
l'Ajuntamenti al regidor de cultura elseu ajut. Per últim, el meuagra’fmentais meuspares i almeugermá, que sempre que m'ha
quedat alguna cosa per fer per manca de temps iecolllr alguns articles, portar els papers a !’empresa de maquetació, etc.- ells
ho hanfetpermi.
En f¡, grades a tothom per llegir «El xop».
Desitjo que gaudiu de volent de la Festa Major de Sant Miquel. Molt bona Festa Major!
Aquesta tarda h
un senyor de l'Hosi
encanta conduir el:
«¡oguina». És que d
senyor Domènec ha
queta enorme en la
complex funcionóme
roviaris ambientats
semiurbá.
-Bona tarda Domène
-Bono tordo.
- Quan va sort
construir la maq
tem veient?
Felá moltde tempsqi
tôt, famés de 30 ar
no he estatjubilâtno
zar. Ara tinc temps I
méspoder-m'hipassi
mésomés, comptoor
delmeu fill i delmeu
¡dea novo ser tota mi
l'ajut de lo meva mi
esposa.
Aquesta moqueta lo
construir fa un any o,
M.Teresa PalUsé i Gardenyes
B U S T IA
La revista S-d XOP és oberta a totes les possibles opinions
deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol
aportado hauran de signar l'escrit i identificar se.
La redaedó de S-d XOP no participa necessáriament de les
opinions que manifesten els autors deis articles que es publiquen
en aquesta revista.
- Qué li ha aporto
ció d'aquesta ma
M'aporta pau i tronq
quan tinc cabóries vai
rodar el tren em reía;
- Li agradaría fer
sició?
D'ogradar-me, m'agrt
tal com heu vist, aquí
Domènec Duch i Solà
xar a principis d'estiu.
greisociable, ¡també
va fer carree del Pub.
s de domini públic. Et
reprendre la feina que
unomenamentemva
redaccià de «El xop».
agués coses per a tots
lestudiantltreballant
c a Vallfogona, a part
slaresponsabilitatcal
mpart, a distancia, ¡a
e els col.laboradors te
béa lessecretarles de
quesemprequem'ha
maquetació, etc.- ells
Aquesta tarda hem anat a veure
un senyor de l'Hostal Nou al quoi l¡
encanta conduir els trens com una
«¡oguina». És que d'aixô es tracta, el
senyor Domènec ha construit una ma
queta enorme en la qual s'aprecia un
complex funcionament d'uns rails ferroviarls ambientats en un paisatge
semlurbü.
-Baña tarda Domènec.
-Bono torda.
Quan va sortir la idea de
construir la maqueta que estem veient?
Felá moltde tempsqueho teniaprojectat, fa més de 30 onys, perd fins que
no he estât¡ubilot no l'he pogutrealitzar. Aro fine temps lliure, I m'ha perméspoder-m'hipassorhoresihores,a
mésomés, comptoambla col.loboroció
delmeu fill i delmeu germó. A més, lo
idea no voser tota mevo, compto omb
l'ojut de lo mevo more i de lo meva
esposa.
Aquesta maqueta la vaig comencar o
construir fa un any aproximadoment.
-
El sr. Domènec Duch en un moment de /'entrevista
moltgran i de l'habitoció on está no lo
puctreure. Amésa més, la maqueta és
bósicomentperonosoltres, pergaudir
amb la familia.
- D'on treu la inspirado?
Normalment consulto catalegs per fer
les vies. Peró la inspiració surt de la
closca, i de l'observació permanent
que folg delpaisatge. Algunes vegades
porteixo d'una ideo, i a partir d'aquí la
vaig modiflcont al meu gust.
illisé i Gardenyes
îles opinions
qualsevol
car-se.
ament de les
es publiquen
- Qué li ha aportat la construi
do d'aquesta maqueta?
M'aporta pau i tranquilJitat; sobretot
quan fine cobôries vaig cap a baix i fer
rodar el tren em relaxa.
Li agradaría fer alguna exposició?
D'agradar-me, m'agrodariomolt, peró
tal com heu vist, aquesta maqueta és
■
- Li agrada reproduir edificis i pobles que ¡a han estat una realitat?
La veritat és que sí. Hi ho un tros de
Vallfogona, perqué ho sóc; també hi
ho una foto deis raiers de lo Pobla de
Segur, com veieu m’agrada teñir detalls de Catalunyaque ésla meva térra.
Totiaixó, moltes deles figuressón
d'estilsuís, olemany i francés, perqué
he vlscut molts anys a Franca i els
espois verds m'otreuen moltíssim.
Qué opina de l'urbanisme deis
pobles de Lleida?
Comparâtombl'urbanisme de Franco,
ja que jo hi he estat vivint, és molt
diferent. Hi trobo a faltar moltíssim els
espois verds i les flors, allá qualsevol
racó es decora omb flors. A Fronça es
fon concursos de balcons més florits.
-
Si hagués pogut estudiar li hagués agradat cursar uns estudis
com enginyeria o arquitectura?
Foto la vida he fetde paleta, ara fa tres
anys que estic ¡ubilot, peró m'hagués
agradat estudiar arquitectura encaro
que considero que no tinc prou cap.
•
Troba que són essencials «les
mans» en el món del maquetisme? Per qué?
FI més important són les mans, peró
-
modelo el poisatge
també cal uno coordinado amb el cap,
col tenir idea per fer les coses i per fer
un disseny previ, les mans sense ¡dea
no són res i al revés tampoc.
Parlem d'aquesta maqueta,
quins materials generalment ha
utílítzat?
Els materials sóndiversos, fusta, suro,
tela metál.lica fina, tela escalolada,
llistons, flors seques, poper, pedra
natural de Sont Llorenc, fotografíes,
figures humanes de plástic que després pinto a má...Altrament, les cases
tenen una mit¡ona de i 30 a 180 pe
ces, per exemple una finestra consta
de cincpecessoltes i comque aqüestes
acostumen a ser moltmenúdes, he de
treballarambpincesperpodermuntarles La mojoría d'aquest material és
d'origen francés, el quol fa molts anys
que fíne, I octualment voig a comprar
lo a Andorra.
■H i ha alguna as:
vosté está adhei
tacte amb altres
No, peró m'agradi
peí ¡nterconvlar pii
moteriols.
-
Quines mides fa aquesta ma
queta?
Té algún altre
Hobbie,hobbleno,
és acontentarlo me
esposa perqué esti
gres»del'espaique
a la meva vida he ti
lo familia, la maque
■
Vista parcial de la maqueta de trens
Aquesta esta construfdo a escalo I '87
i fo I '25m d'ample i 3'30m de llorg.
Quin procès de construcciô ha seguit?
Durant l'any o els catorze mesos de
construcciôhihadiversesétapes, entre
elles, unaprimera êsposarla tauloiels
8peus ambrodessobre elqualhianirô
tota la construcciô. Després voig anar
posant els rails juntamentamb el meu
germô i el meu filI, oixi doncs vam
construir tôt el circuit i el vom comprovarsianova bé. Posteriormentio espot
Un moment de I1entrevista
passor o modelar el paisatge i amb
pinturo plástico es va pintant.
Quins détails considera impor
tants en aquesta maqueta?
Tal com us he dit, els espois verds,
muntonyes, parcs, bancs, fonts, i els
détails que heu vist quanta l'enllumenot. Tôt i que crec que hi ha molts
détails, encara no l'he acabada, de la
central em falta posar els pals de la
llum i també fíne pensât instol.lor un
telefèric perqué la gent pugui anar o
esquiar, i a l'esglèsia tombé vullposarhi unes compones que vagin tocant.
Dins de la seva llar, té una
habitado destinada a la ma
queta tant siguí per guardar-la
com per treballar-hi?
Heupogut veure que fíne unohobitoció
al costal del mogatzem on hi ha lo
moqueta, aquesta ocupa galrebé tota
l'habitació. Alli fíne ormorís on higuar
do el material i al costot hi fíne un
loborotori on pinto totes les figures o
- Ens podría e;
anécdota que lili
rant la construc
queta?
He tingut olgunes e¡
l'horadeconnectart
com per exemple, T
dre un fanal, pe
trascendental.
El quepodría dh
quetincunvigilantd
éselmeugosiquei
idemomentmaiha
que n'hiha de coses
sota!
- Vol donar algún
ais lectors de I
Xop»?
Agraeixo especialmi
Vollfogona la invitoc
per tal que aquesto
guésotermejtombi
modelo el palsotge.
- Hi ha alguna assoa'ació o club on
vosté está adherit per tenir con
tacte amb altres maquetistes?
No, peró m'agradaria conéixer gent
per intercanvior projectes, opinions i
materiols.
Té algún altre hobbie?
Hobbie, hobbie no, slnó que més aviat
és acontentar la meva more i la meva
esposa perqué están uno mica «negres» de l'espai que ocupa lo maqueta
a la meva vida he tingut tres oficions:
lo familia, la maqueta i l'hort.
-
7r el paisatge i amb
is vo pintant.
considera impor;sta maqueta?
lit, els espols verds,
;s, bones, fonts, I els
ist quantol'enllumerec que hi ha molts
o l'he acabada, de la
posar els pals de lo
cpensat instal.lor un
lo gent pugui anor a
ésiotambé vullposar¡s que vagin tocant.
eva llar, té una
tinada a la maui per guardar-la
illar-hi?
quetincunohobltació
ígatzem on hi ha la
lo ocupa gairebé tota
ic armaris on higuaral costat hi tinc un
to totes les figures o
- Ens podría explicar alguna
anécdota que li hagi passât du
rant la construcció de la ma
queta?
He tingut algunes errodes técniques a
l'hora de connecterelmaterialeléctric,
com per exemple, l'altre dio vaig fon
dre un fanal, peró no és molt
trascendental.
EI que podria dirmés anecdótic és
que tinc un vigilantde la maqueta, que
és el meu gos i que dorm sota lo toula
i de momentmai ha trencatres, i mira
que n'hiha de coses a damunti filsper
soto.1
Vol donar algún missatge per
ais lectors de la revista «El
Xop»?
Agraeixo especialment al botlle de
Vallfogono lo invitació que em va fer
per toi que aquesto entrevista es dugués a terme, i tombé, us dono moites
-
Vista parcial de la maqueta de trens
grades a vosaltres per hover vingut i
pel reconeixement que m'heu tìngut.
- Dones, per la nostra part maltes
gràcies per haver-nos atès I haver-nos
ensenyat aquesta obra d'arttan perso
nal. I, per vosaltres lectors, nomésens
folta desitjar-vos una divertida Festa
Major.
Montse Simó
Montse Térmens
RELACIÓ DE MÀQUINES REPRESENTADES EN AQUESTA
MAQUETA:
Maquines de vapor:
141-R-SNCF. tipo Mikado
Potencia 2300 CV - Pes 115 tones
Velocitai 100Km /h-1r. any 1941
*Usado duroni la segona guerra mun
dial.
241-P-SNCF
Potendo 4000 CV-Pes 132 tones
Velocitai 120Km /h-1r. any 1949
Màquines elèctriques:
BB 25110-SNCF
Potencia 6000CV - Pes 85 tones
Velocitai 130Km/h- Ir. any 1964
CC 7107 SNCF
Potencia 5060 CV-Pes 1 0 / tones
Velocitai 150Km/h- Ir. any 1952
^Record del món en 331 Km/h.
BB 67407 SNCF
Potencia 2400 CV - Pes 83 tones
Velocitat 140Km/h- ir. any 1969
BB 66150 SNCF
Potencia 1400 CV-Pes 72 tones
Velocitat 120Km/h- Ir. any 1959
Màquines de maniobres:
B-245004-DB
Potencia 400 CV - Pes 34 tones
Velocitat 50Km/h- lr.any 1956
Grua de vapor de 85 tones amb 3
vagons.
Máquina diesel tipus Oceà Pacific.
Qué es pot fer per salvar la terra
S'ho acabat l'estiu i ¡a s'apropo
l'hivern i, com no, el fred. En aquest
apartat us donaré uns quants consells
utils per estolviar energia aquest hivern
tot fent uns petits canvis en lo nostra
casa o en la nostra manera de fer. El
méslmportontque una persona potfer
per estalvlar energia a casa seva és
assegurar-se que la calefacció funciona
d'una manera eficap. S'esmerca més
energia per escalfar habitatges que per
a qualsevol altre mofiu.
La calefacció domèstica és responsable de l'emissió de 350 milions de
tones de carboni a l'ambient cada any,
cosa que equival a més de mil milions
de tones del gas més responsable de
«l'efecte hivernade», el C02.
* Al voltant del 12% de les emissions
de diòxid de sofre i òxids de nitrogen,
els causants de la pluja àcida,
procedeixen de la calefacció domèstica.
* El 40% de l'energia que s'esmerpa
és per a la colefacció.
* La calefacció que no funciona de
manera eficac malmet del 30 al 50%
de l'energia que consumeix. I per evi
tar tot això, què podem fer?
* Comprovar la combustió eficap i la
contaminació de la teva caldera. Netejar
la brutícia de les espites, el sediment
de la caldera, el sutgedelacambrade
combustió i ajustar i calibrar el
termostat.
* Les calderes de gasoil s'haurien de
revisar cada any. Si no ho saps fer, cal
avisar un tècnic.
* Una revisió senzilla pot augmentar
l'eficàcia de la caldera fins al 5% i
disminuirla contaminació. Si 100.000
fam ilies dem anessin revisions,
estalviariem més de 14 milions de
metres cóbics de gas cada any. Si vols
també pots aìllar bé la teva llar,
* La pots aillar posant cinta aillant a les
portes i finestres, fent que tanquin
hermèticament, això evita que entri el
fred.
FLORISTERIA
G3 R E S T K
Tot per al guarniment d'esglésies
rams de nuvis i complements
C / Doctor Fleming, 4 2 - Tel. 4 4 82 13 - 4 4 6 9 26
2 5 6 0 0 B A L A G U E R (Lleida)
* Si vols gastar-te uns calerons, posa
doble vidre a totes les portes i finestres,
veuràs com el consum de gasoil o fusta
es réduira. A més, a l'estiu, aquests
vidres eviten que entri calor.
Fragment extrets del llibre «50 coses
senzilles que tu pots fer per salvar la
Terra».
FELIP ALFRED GALITÔ
Consells de
Jardinería
SETEMBRE
- Per afavorir el creixement del
crisantem, aplicar cada quinze dies un
adob rie en fásfor.
-Tractor els rosers contra la negreta.
-Tractamenti reg de coníferes.
- Atenció ais llimacs i cargols.
- Moment idoni per a la resembra de
gespes.
OCTUBRE
- Tractamenf amb ferro de les plantes
ofectades de Clorosi
- Continua la sembra de gespes.
NOVEMBRE
- Comenca la campanya de poda.
-Tractaments contra la processionano
del pi.
- Reduir gradualment el reg.
-Sembra de bulbs amb florado prima
veral.
- Plantado de coníferes.
PAQUITA GALCERÀ
El vinde
Segur que fems
les paraules "amic i
és fácil confondre
associar-les amb
"com pany, comp
coneguda, veí, vein
Hem de saber q
deis vineles afectius
histária de la human
ja en la mitologia g
que els qui eren i
guerrers acostui
acompanyats d'un
que sempre era al se
per ell.
Fernando Savati
filósofs, es refereix
aqüestes paraules:
"Semprem'hoSi
aquetts pares copfici
amic deis seusf it I
deteniromicsdela\
i amigues, és dar.
Amb els pares,
mestres i lo resta d'i
en el millor deis
raonablementbé, qc
ro ¡a és força,
roonablementb'ean
de vegades, tenirgoi
D'una altro forma, r
Si jo tornés o te
poc probable que
desconfiaría de totse
simpátics,detotsoqi
més¡oves que els¡o\i
sempre et donen I
sistemática. Ja sabe
'-te uns calerons, posa
es les portes ifinestres,
insum de gasoil o fusta
lés, o l'estiu, aquests
1e entri calor,
ts del llibre «50 coses
i pots fer per salvar la
* ALFRED GALITÓ
Is de
eria
el creixement del
arcada quinze dies un
or.
irs contra la negreta,
tg de coníferes.
lacs i cargols.
per a la resembra de
ib ferro de les plontes
irosi
nbra de gespes.
mponya de poda,
ntra la processionàrio
nentel reg.
is amb floració primaníferes.
QUITA GALCERÀ
El vinde de l'amistat
Segur que fem servir constantment
les paraules "amic i amiga". Tot i així
és fácil confondre'n el significat i
associar-les amb paraules com
"com pany, com panya, conegut,
coneguda, veí, veina".
Hem de saber que l'amistat és un
deis vineles afectius més antics de lo
histária de lo humanitat. Per exemple,
¡a en la mitologia grega es pot veure
que els qui eren consideráis grans
guerrers acostum oven a nar
acompanyats d'un amie fidel, amic
que sempre era al seu costat i vetllava
per eli.
Fernando Savater, undelsnostres
filásofs, es refereix a l'amistat amb
aqüestes paraules:
"Semprem'hosemblâtempipodor
aquells pares capfícats en ser el millor
amic deisseus filis. Els nais i noies heu
de tenir amies de la vostro edat: amies
i amigues, ès dar.
Amb els pares, les mares, els
mestres i la resta d'adults és possible,
en el millor deis casos, portar-se
raonablementbé, que d‘'alguna mane
ra ¡a és força. Però portarse
raonablementb 'e amb un adultinclou,
de vegades, tenirganes d'escanyar-lo.
Duna altra formo, nos'hi val.
Si ¡o tornés a tenir 15 onys, cosa
poc probable que torni a passar,
desconfiaría de tots els odults en excès
simpòtics, de totsaquells que volen ser
més¡oves que els ¡oves i d‘'aquells que
sempre et donen lo raó de forma
sistemàtico, io sobeu, d'aquells que
semprediuen: "elsjovessoufantôstics,
em trobo ton jove com vosaltres" i
bestieses de l'estil. Compte amb ells!
Un pare, una mare, un professor,
uno professora han de ser una mica
empipadors o no usserviran de res. De
jove, ¡a n'ets tu."
Fernando Savater
Jext odoptat:"Etico para Amador"
Ed. Ariel
Els amies som amies si plegats
som capaços d'establir un compromis
i un vincle amb caractéristiques
semblants a les que tenim dins del grup
familiar. Afecte, fidelitat, il.lusiô,
sentiments comuns i el sentiment de
formar part d'una relacià que podriem
définir com a vital i imprescindible.
Quan sentim coses com aquestes i
d'altres amb les persones que tenim a
prop nostre, podem dir que hi ha una
amistat.
L'am istat podríem definir-la com
un valor que s'ha de guanyar com
quelcom que ens hem d'esforcor per
aconseguir i conservar, que moi no
obtindrem comprant-la amb diners i
que, de ben segur, no toca a lo lotería.
Tot això ens fa pensar que és
important dedicar un cert temps perso
nal a descobrir si aquelles persones
que tenim a prop nostre són realment
omics i amigues, si podem aconseguir
ser-ne i, sobretot, si podem aprendre a
compartir responsablement l'amistat.
Ramona Cases Folguera
M . Teresa Reñé Olivé
El goig i el problema dels fills
L'aspiració de tot matrimoni,
normalment, ésde tenir filis, pujar-los
educarlos, fer-los persones de bé i a
èsser possible, que prevaleixin assolint
un Hoc destacat en la comunitat. En
aquest sentit hi exerceix un paper
cabdal la parelio, o sigui el pare i la
mare. Cal reflexionar que el nadó,
arriba al món en estât pur, immaculat
i que a mesura que fa la creixença,
tant en la infancia com en
l'adoslescència sols es preocupa, a
més de nutrir-se, d'observar, copsar i
percebre tot el que l'envolta i el que se
li diu.
Jo recomanaria de defugir de la
temptació de tenir un sol fili, per més
que ens tempti la comoditat, la
tranquil Jitat, l'economia, o la llibertat.
El matrimoni que es reprimeix i es
ressigna a un sol fili, no s'adona dels
grans perills que aquesta decisió com
porta. En primer Hoc, perilla la unió
familiar, perilla també la gran il.lusió
de la continuì'tat dinàstica, perilla des
del seu naixement la vida del fillet,
que per accidento malaltia se'ns mori.
Mireu, us explicaré dos fets reals, que
possiblement n'heu sentit a parlar,
dels moltissims que han passai. El
primer és d'un fili modèlic, la bondat
personificada, brillant en els estudis,
metôdic i servicial. Un malaurat dia
amb els seus amies decidiren finalitzar
la festa en una d'aquestes
macrodiscoteques, tot i que eli no
n'era partidari, ni hi solia anar mai. A
la sala hi havia uns dos mil dansaires.
Amb aquesta multitud els amies es
dispersaren i el nostre dissortat restà
sol ballant al mig de la turba, de sobte
esclatà la disputa i començaren les
empentes, els cops de puny i les
puntades, el noi es defensava sol i els
altres, eren tres o quatre. Amb una
puntada caigué a terra, allí els
antagonistes enfurismats sàdicament,
el colpejaren a puntodes de peu per tôt
el seu eos i ¡a no es pogué alçar, morí
allí de les greusferides rebudes. L'altre,
com un de fonts sovint la premsa
n'informa, un bon dia de matinada
amb el seu cotxe, i sense saber el
perqué, l'automôbil que conduïa perdé
el control, donà diverses voltes i en
elles morí el xicot. Us imagineu el buit
que han deixat aquests fillets, i la
dessolació dels seus pares? És évident
que tenir més de dos o més filis, és
assegurar i fruir del futur.
L'adoslescència o sigui la ¡oventut,
és l'edat de la força. És el despertar a
la vida, l'eixondir de la infància. És
l'edat en que es comença a gaudir dels
distints amors vivents i a sofrir els
paranys de l'existència. La ¡oventut és
l'avant cambra dels perills i la joio de
l'exultació de la vida. La ¡oventut veu
la seva existencia com si ell fos
immortal. Creu que la mort que li
prediquen, per ell no existeix; és creu
perdurable...Per aquest motiu, en els
actes socials, de recreació o esportius,
un percentatge bastant ait de ¡oves,
són atrevits, temeraris, arriscats. Alguns
malauradamenî, en un accident com
El carte
hem llegit, seis trunco la vida. Per
altra banda, els perills de la droga, les
trompes i enganys insidiosos preparats
pels malvats, que cerquen enriquir-se,
fan presa de lo ¡oventut innocent i
sempre alegre, amb ganes de fruir de
la vida. Cal que els pares, estiguin
sempre atents dels seus fillets.
Cal que es comportin com a
educadors, evitantdiscussions i paraules
grolleres al seu davant. Cal cuidar el
seu cicle juvenil, els amics amb qui es
relaciona, pensem en el proverbi
«Digue'm amb qui vas i et diré qui
ets», pertant, en la mesura del possible
i amb diplomacia, o amb md esquerra,
apartar-lo de les males companyies.
Penseu que la imposició, sol teñir
efectes contraproduents, o contraris a
l'objectiu que perseguiu o desitgeu. En
fi, cal que no sigueu sois progenitors,
col que sapigueu ser pares de debó. He
llegit, el progenitor ho és en sois tres
segons, ser pare, n'ets tota la vida, i
ser un bon pare, és molt més complicat
i arduos. Moltspodeufracassar, malgrat
haver-hi posat tot l'afany i l'amor que
cal, també hi ha imponderables, més si
ho heu complert us recompensara pen
sar que heu fet el vostre deure. Peró
aixó sí, no descuideu mai d'educar i
vigilar els vostres filis.
Frederic Forest i Gilí
Aquest any el con
restringit a pers
Vallfogona, font :
temporal o perma
Laparticipacid
haestatdequatrei
la deliberacid de
guanyador ha est
BrigidaTrilla. Acau
de colors del cart
posar a la portodc
pero, resfard exp
establiments del rt
Carta
Molt Benvolgu
Balaguer. Iniciolar
«Background» sen
vos que a Linyola e
que hi ha esdev
d'explicar als veins
-Seguintelcari
a la vostra poblacii
celebre «font Vellr
utilitzaven quan a I
oigua o bé n'hi ha
sentit a dir tamb
excepcionals s'ana
Segre: a Balaguer,
depenia. El pare n
porfido del Barrane,
encerdada per un o
no es conreava i pii
desguassava. Nomi
cepcionol era mig pi
rsp ra m
El cartell de Festa Major
trunco lo vida. Per
irills de la drogo, les
insidiosos préparais
cerquen enriquir-se,
¡oventut innocent i
nb ganes de fruir de
els pores, estiguin
s seus fillets.
comportin com a
discussions i paraules
ovont. Col cuidar el
Is amics amb qui es
m en el proverbi
ui vos i et diré qui
i mesura del possible
o ombmà esquerro,
moles companyies.
mposició, sol tenir
luents, o contraris a
eguiuodesitgeu. En
eu sois progenitors,
3r pares de debó.He
ir ho és en sois tres
n'ets toto lo vido, i
moltméscomplicot
sfracassar, molgrot
l'afony i l'amor que
pondérables, méssi
recompensará penvostre deure. Però
deu mai d'educar i
is .
;r¡( Forest i Gili
Aquest any el concurs de cartells s’ha
restringit a persones residents o
Vallfogona, tantsigui duna manera
temporal o permanent.
La participaciô a l'edîciô d'enguany
ha estatde quatre cartells, i desprésde
la deliberano del jurât, el carîell
guanyador ha estât el présentât per
Brigida Trilla. A causo de la composició
de colors del cartell, no s'ha pogut
posor a la portada d'aquesta revista
però, restarâ exposât en diferents
establiments del municipi.
Carta
Molt Benvolguts Vallfogonins de
Balaguer. Inicio la meva carta amb un
«Background» semestral. Comentarvos que a Linyola ens anem movent i
que h¡ ha esdeveniments dignes
d'explicar ais verns de Vallfogona:
■Seguintelcamí que ens porta cap
a la vostra població hem recuperat la
celebre «Font Vella». Sembla que la
utilitzaven quan a Linyola no hi havia
aigua o bé n'hi havia molt poca. He
sentit a dir també, que en casos
excepcionols s'anava a pouar al riu
Segre: a Balaguer, Vallfogona, etc...,
depenia. El pare m'explica que a la
partido del Barranc, la font estova migencerclada per un ampli aiguavés que
no es conreava i pie de timons que hi
desguassava. Només en algún cas ex
cepcional era mig pasturat per ovelles.
Això voi dir que quan plovia una mica
eren diferents les capes de ferra i pedra
(freátiques) que li donaven tota l'aigua.
Tombé un veí que hi té un hort ben a
prop m'explica que si el pou orribava a
escolar-se...encaro n'hi havia dos més
de petits i interiors per poder recollir tota
l'aigua possible.
-També, propd'aquestindret.J en
les antigües escombrarles hi haurâ un
futur mirador de gairebé tot' el Pía
d'Urgell...amb barbacoes
Actualment, no ho sé pas, potser
gaudim de moltes més conduccions per
a l'aigua en el sud de la provincia de
Lleida que en el nord i la resta. Han
publicat que per al proper Nadal publica
ran un conjunt de Nodales sobre l'aigua
de Lleida ciutat. Cal pensar que també
hi haurá fotografíes i dibuixos.
L'endevino forca interessant i fácil de
llegir. Us el recomano.
Vull comentar-vos que diuen que
animals petits com els coloms salvatges
també mengen cargols petits i llimacs.
En la construcció del Canal d'Urgell
l'any 1862 devíem anar moltavancats.
Sinó fixem-nos en el |oc intelJecfual
del «Trivial Pursuit» pera ¡oves ¡ugadors:
«De qué río se descrubió el nacimiento
en África en 1862, resolviendo así uno
de los misterios del mundo?»
ELNILO
Fa poques setmanes en llegir el darrer
llibre aparegut sobre Mollerussa d'en
Miquel Polo i Silvesfre...cal afegir que
en uno fotografía de principis de segle,
i en un tram anterior a la Casa Canal,
la 3a Principal comptava amb alguns
anees domesticáis. Qué passava amb
la 2a Principal en recorrer les diferents
poblacions? És una possibilitat a teñir
en compte.
Per a la premsa o les revistes
especialitzades ens assabentem de la
publicado de llibres monográfics o
especiolitzats d'arreu de Catalunya molt
difícils de trobar i adquirir. Una llibreria
de cada capital de comarca n'hauria
d'adquirir un petit nombre i vendréis
per lo rodalia. Fins fa poc no es feia.
Fins i tot ho deixen de fer a les capitals
de provincia.
Fa poc vaig estar a Lourdes i s'hi
endevina un lloc on els nois petits hi
poden anar a passar un parell de dies.
Hi ha moltes paraules que hem
d'anaraprenento no oblidant. Exemple:
«IMPOSTA.-Hilada de sillares sobre la
cual se asienta un arco».
Com a conducció dir-vos que a
Linyolaja comptem amb una academia
especialitzada en idiomes, repossos,
informática, etc... Cal estar molt
contents perqué és un pas molt
'11056285 a endavanti que pensó
que aglutinara disseminadament un
important conjunt d'iniciafives i
projectes.
Vull dirperalsm6s joves que tenim
3 noms. El del padri, el dels pares i el
del m ossen.J que en els articles que
faig en la vostra revista m'agraga
signar amb el nom dels pares. Una
forta abracada.
Ramon Bonjorn i Duart
El peligro de las dietas
En estos tiempos, la delgadez se ho
convertido en un ideal de la belleza.
"Joven y delagado" son dos cualidades
apreciadas en exceso por todos noso
tros. Esto conlleva una saturación de
productos y dietas, a veces con propie
dades milagrosas, difundidas por to
dos los medios: hierbas, cremas, par
ches, pastillas, plantillas, fajas, dietas
absurdas ...El eslogan es "todo vale si
adelgaza". La mayoría de las veces,
queda en fraude y pérdida de un poco
de dinero. Pero cuando la imprudéncia
se comete con medicaciones y dietas,
el perjuicio puede ser mayor.
La pérdida de peso siempre debe
estar supervisada por el médico, que a
través de la historia clínica y la explo
ración decida cual es el peso aceptable
para aquella persona, tendiendo a la
edad, estatura, sexo y complexión
entre otros factores. Así mismo, la
dieta debe ser equilibrada y
personalizada, adaptada el máximo
posible no solo a los requerimientos
calóricos del paciente, sino también a
los horarios de trabajos y gustos perso
nales.
El proceso de adelgazamiento re
quiere solucionar otros problemas muy
comunes, como el extrenimiento y la
retención de gases y líquidos.
Muchas veces el paciente, más
que un sobrepeso, se queja de masas
localizadas o de celulitis. En estos
casos, la dieta puede acompañarse de
tratam ientos locales, como la
mesoterapia, que tiene el efecto de
reducir volúmenes y mejorar el tejido
celulítico.
Con un tratamiento correcto se
evitan problemas posteriores a dietas
inadecuadas, como anemiasy caréncios
nutricionales, floridez y la toma de
medicamentos innecesarios.
Una buena dieta es la que no solo
te hoce perder peso, sino aquello que
te enseña a comer para no volver o
ganarlo.
Dra. Mercedes Román
CENTRE ESTÉTICA
CARME PERNAFETA
ESTETICA
Carme Prenafeta Profítós
MANICURA - PEDICURA
TRACTAMENT FACIAL - TRACTAMENT CORPORAL
NETEJA DE CUTIS - DEPILACIÓ CERA CALENTA I FREDA
DEPILACIÓ ELÉCTRICA - MAQUILLATGE
QUIROMASSATGE - SOL UVA ALTA PRESSIÓ
GIMNÁSTICA PASSIVA - MEDICINA ESTÈTICA
P a s s e ig d l’Estació, 1 6 - Tel. 4 4 7 7 5 6 - 2 5 6 0 0 B A L A G U E R (Lleida)
La nosti
Llorenc Vil
100 anys del seur
Enguany es con
Llorenf Villalongaif
recordar la figura d'
repas a la seva vidi
Llorenf Villolon
familia de tradició
materna, coneix la I
de la quol llegeix e
d'ingressaral'acadí
medicina, primer o
Saragossa. Aquestf
diversos nuclis intel
Ortega, Marañón, G
d'Ors.
Viatja o París, ci
nou a Mallorca, i ¡ai
que compagina an
assíduament a «El
revista literaria «La
de to marcadamen
actitud cosmopolita,
l'endarrerimentiel|
dinámica de les inst
La Guerra Civil
D'una banda, Llore
ment de les seve
anticatalanistes i es
ressos literaris». En:
cosina M. Teresa Gf
«cicle de Beorn» arr
les possessions que
unt d'iniciatives i
La nostra historia literària
smés ¡oves que tenim
]drí, el deis pores i el
je en els ortìdes que
ro revisto m'agraga
om dels pores. Una
Llorenç Villalonga
i Bonjorn i Duart
amiento correcto se
s posteriores o dietas
ioanemiasycaréncias
icidez y la toma de
inecesarios.
lieta es la que no solo
eso, sino aquella que
ner para no volver a
Mercedes Roman
[ENTRE ESTÈTICA
MIE PERNAFETA
\
ÓS
ORPORAl
MTAI FREDA
JGE
RESSIÓ
5TÈTICA
LA G U ER (Lleida)
100 anys del seu naixement
Enguany es commémora el centenari del naixement de
Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980); la nosfra revista vol
recordar la figuro d'aquest novel.lista mallorquí, fot fent un
repas a la seva vida i a la seva obra.
Llorenç Villalonga neix a Mallorca el 1997, fill d'una
familia de tradició militar. Des de petit, i per influencia
materna, coneix la llengua i la literatura francesa, els autors
de la qual llegeix en la llengua original. Tot i que intenta
d'ingressar a l'académia militar, decideix finalment estudiar
medicina, primer o Murcia i després a Barcelona, Madrid i
Saragossa. Aquest fet li permet el contacte directe amb els
diversos nuclis ¡ntel.lectuals del moment. A Madrid coneix
Ortega, Morañón, García Lorca; i a Barcelona coneix Eugeni
d'Ors.
Viatja a París, ciutoton s'especialitza en psiquiatría. De
nou a Mallorca, i ¡o amb 30 anys, es dedica a la psiquiatría,
que compagina amb lo dedicació a les lletres. Publica
assíduament a «El Día», intenta la col.laboració amb la
revista literaria «La Nostra Terra» i crea la revista «Brisas»,
de to marcadament europeista. Ben aviot, peró, la seva
actitud cosmopolita, inconformista i provocadora xoca amb
l'endarreriment i el provincianisme de l'illa, així com amb la
dinámica de les institucions culturáis.
La Guerra Civil espanyola esdevé un moment cabdal.
D'una banda, Llorenç Villalonga es distancia progressive
ment de les seves primeres posicions marcadament
anticatalanistes i esdevé un «professional liberal amb interessos literaris». En segon lloc, es caso el 1936 amb la seva
cosina M. Teresa Gelabert -que literaturitza a les obres del
«cicle de Bearn» amb el nom de Maria Antonia- i es retira a
les possessions que ella té a Binissalem.
El gruix més important de la seva obra ha estât publicat
durant la postguerra; de fet, Villalonga fou un escriptor
pràcticament desconegut pel public catalâ fins a la publicaciô
de Bearn (1961) que és la sevo novella més important.
Altres obres de l'outor són Mort de dama (1930),
L'àngel rebel (1960), Les ruines de Paimira (1972), etc.
La promoció de la cultura catalana a l'estranger ha fet
possible que en algunes universitats europees s'hagi emprès
l'estudi de Llorenç Villalonga. A més del castellò, les principals obres del novel.lista mallorqui han estât traduïdes a
l'anglès, al froncés, a l'alemany, a l'italiô, al noruec i al rus.
Teresa Balasch Bosch
Primera trobada de La politica i els politics
gegants a Vallfogona
El día 12 d'octubre, com tots sabeu, s'ha preparat la
«1 a. trobada de gegants a Vallfogona», en la qual h¡ esteu
tots convldats. Vlndran uns 20 gegants amb les seves colles
corresponents. En total, vindran a Vallfogona unes 250
persones que ens delectaran amb els balls de gegants ¡ les
canfons deis grallers. La trobada comentará a 2/4 d '11 a
la placa La Sardana, on es plantaran els gegants. A 2/4 de
12 sortlra la cercavila pels carrers del poblé i que acabara
amb una bailada final. Després, la colla oferlrá un diñar a les
colles convldades. La colla ha realifzat diverses sortides per
les comarques lleidatanes esperant amb ¡l.lusió la nostra
trobada. Organitzar un acte d'aquestes dimensions no és
fácil, per oixó la colla vol demanar a tothom la seva
imprescindible col.laboració. Volem fer una de les millors
trobades d'arreu. Esperem que us ho passeu d'alló més bé.
Geganters i Grallers de Vallfogona
Un record per al "Hutch"
Quan el record avança, la presencia només ens diu que hi ha
manca d'algú. Avui, des d'ahir, qui no és entre nosaltres ets
TU Francisco.
Jo, com molta gent, recordo els teus primers passos, els
teus cabells rossos com un fil d'or; qui no pensa ambTU, com
aquell noietplede nervi, petit i a la vegada immens que corria
pel carrer. I ara, QUI més d'una vegada no ha dit "anem a
Cal Hutch". Només aquesta frase ens explica que ets, com
ets, i el que ets entre nosaltres, algü que desprèn vitalitat,
aigu que impregna tôt l'espoi d'energia, de vida, aigu que
mai en el seu rostre va permetre una ombra de negoció,
d'angoixa, de capsigne que nofosuna dalla. Una benvinguda,
un recolzament ais companys, als de casa, a tots els qui
estimes, Si HE DIT BÉ, ELS QUI ESTIMES, ELS QUE ET
Paraules de Piero Rocchini, psiquiatra italià:
■"Un milió de persones vivien de la politica a Italia. Cada
acte havia de passar a través del Canal dels partits."
-"La gran màquina de la corrupció es reflecteix en les petites
corrupcions quotidianes de tots"
- Entre els politics hi ha una difusió increible de narcisistes.
Narcisista és l'home que es posa al centre de l'univers i tots
els altres són mitjans per obtenir plaer."
- "No s'arriba a un sentit moral un dia per Poltre; només
s'arriba a l'esborrany: el moralisme: "Faig això perquè em
convé; d'una altra manera em destrueixen."
■"El partit és una mare magnifica que ho dóna tot a canvi
d'una absència total d'autonomia. En aquestes condicions,
l'entrada al partit suposa l'accés a una classe protegida de
la incompetència quotidiana: si no sóc capaç d'obtenir êxit
a la societat civil, puc aconseguir-ho a través de la politica."
Joan Borda (selecció)
PERTANYEM, al teu poble, a la Vallfogona que en el
començament de la Vila va veure com naixien noves
branques, ¡oves, plenes de saba, d'aquest alè frese que en
algun moment sembla que ens manca, però que si que hi és.
Ara des d'aqui, vull només dir-te adéu, un comiat que no
ha de ser fred, sinó amb la companyia de tots nosaltres, i
perquè no m'13393702
^
, vull dir, fins a la propera, que
és i sera cada dia, en cada moment, entre tots nosaltres, en
els nostres cors i en el nostre pensament.
Saps Francisco?, (i recordem tots els que som aquí, en
especial els companys i ¡oves que us heu quedat), aquest
adéu vol dir que "EN COMENÇAR EL DIA S'AMAGA EL SOL".
Una abraçada i fins sempre FRANCISCO, vull dir "HUTCH".
polítics
itolià:
Dolítico a Itâlia. Cada
al deis partits."
iflectelx en les petites
:reit)le de narcislstes.
itre de l'unlvers i tots
ir."
¡a per l'altre; només
Taig alxó perqué em
eixen."
î ho dona tôt a canvi
aqüestes conditions,
a classe protegida de
:capoç d'obtenir éxit
través de la política."
Borda (selecció)
illfogona que en el
com naixien noves
uest alé frese que en
peróquesíquehiés.
léu, un comiatque no
a de tots nosaltres, i
fins o lo propera, que
itre tots nosaltres, en
ent.
elsque som aquí, en
heu quedot), aquest
A S'AMAGA EL SOL".
0, vull dir "HUTCH".
$ m . i i $ . L L L z Á J z L lM
SALUTACIO
Durant tot l'estiu, a les nostres comarques han estat
moltes les festes en les quals, sobretot el ¡ovent, i tots
nosaltres, hem pogut participar. Pero ara ha arribat
l'hora que, amb un gran esperit de civisme i de
convivencia, hem de demostrar que Vallfogona és un
poblé cada dia més receptiu i més obert.
Per aixó en aquest dies de Festa hem de canviar el
ritme de les nostres vides, hem de deixar de banda els
nostres pensaments quotidians i anar a bailar i partici
par en tots els actes.
I, perqué no? Quan hagi passat la Festa Major, tots
plegats refexionar i veure en qué es pot perfeccionar
l'organització i la programado de les nostres Festes, i
pensar entre tots com poder millorar una part tan
important del moviment sociocultural del nostre poblé.
Ara, que estem a les vigílies de la nosta Festa, ens
augmenta la ¡Musió per poder participar en tots els
actes esportius, culturáis i de lleure que ens han preparat les diferents entitats del nostre poblé: Club de Bitlles,
Ca<;adors, Associacions de Pares, Colla Gegantera,
Regidoría de Festes ... Tots han dedicat unes hores del
seu temps a organitzar actes perqué tots nosaltres i els
familiars i amics que ens vulguin acompanyar puguem
viure uns dies de ¡oia i amb la nostra participado poder
fer que aquesta sigui una gran Festa M ajor de Sant
Miquel.
Vallfogonins, us desitjo a tots una bona Festa Major.
L'alcalde
M anuel Sarret Pons
í
i
Divendres dia 26
de setembre
A les 12 de la nit: tallada del xop acompanyada de
Foes Artificials.Tot seguit Ball amb el grup:
LA BANDA DEL DRAG.
jes han estât
¡ovent, i tots
ra ha arribat
civisme i de
fogona és un
Dissabte dia 27
de setembre
A les 4 de la tarda: Gran Tirada de Bitlles a l'antic
camp de fútbol.
de canviar el
de banda els
aliar i partici-
A les 5 de la tarda: al davant de l'Ajuntament
Cucanyes per a tota la mainada.
A les 8 de la tarda: sessió de ball amb l'Orquestra
AMARCORD
A les 12 de la nit: ball amb l'Orquestra
ta Major, tots
perfeccionar
stres Festes, i
jna part tan
nostre poblé.
AMARCORD
.ta Festa, ens
jr en tots els
s han prepalubde Bitlles,
Gegantera,
nes hores del
losaltres i els
lyar puguem
¡pació poder
□¡or de Sant
Diumenge dia 28
de setembre
Un cop acabacja la sessió de ball hi haurà la
DISCO MOBIL TONI & ADRIA
fins que surti el sol.
A les 9 del matí: Tirada al Plat a la zona esportiva.
A les 10 del mati: davant l'Ajuntament gran
xocolatada per a la mainada i la no tan mainada.
Després de l'esmorzar hi haurà cercavila i animació
per ais més menuts amb el
Grup XIP-XAP.
A les 5 de la tarda: se celebrará un intéressant
:esta Major.
partit de fútbol entre els equips de Vallfogona CF i Sort.
A les 8 de la tarda: sessió de Ball amb l'Orquestra
HAWAI SANT REMO
L'alcalde
arret Pons
A les 12 de la nit: Ball amb la mateixa Orquestra.
Dilluns dia 29
de setembre
A les 12 del matí: Missa Cantada amb la Cobla
Orquestra
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL
Un cop finalitzat l'acte religiós, els Gegants i Grallers
de Vallfogona ens acompanyaran fins a la plaça de
Sant Miquel on es bailaran sardanes amb la mateixa
Cobla.
De 4 a 8 de la tarda: hi haurà el parc infantil
MOBIL PARC , al centre del carrer Major.
A 2 /4 de 7 de la tarda: Gran Concert amb
l'Orquestra
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL
Tot seguit, sessió llarga de Bail amb la mateixa Orquestra.
Durant la Festa Major estaran exposades a la Sala
d'Actes de l'ajuntament les pintures de M a g d a Otero.
Club Fu
D E G U S S A IBERICA, S.A.
Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos
para piensos com puestos. Plantas medicinales
Ctra. C o m a rca l 1313, km. 19
•
Teléf. (973) 43.20.52
•
Fax. (973) 4 3 .2 0 .9 2
25680 V ALLFO G O N A DE BALAGUER (Lérida)
Com ja sabei
setmonad'aquestr
comentar un altre (
fútbol a tercera r
diumengesfdiumc
gaudir del fútbol a
El projecte i
semblantal del'an
som una mica mí
desitgem que es [
foradel campperti
bona classificació a
Esperem de te
demostratiolhorap
un bon fútbol i si p
de resultats.
Bona temporal
V torne
*
RUBIES-ABAT
LLAVORS ¡ ADOBS
NETEJA DE LLAVORS
Estació, 33 • Tel. 43 20 00
VALLFOGONA
E ls d ie s l3 il4
disputât a Vallfogoi
torneig d'escacs ac
ediciô la presèneia
estât massiva i s’hi
de participaciô, arr
persones, de les qui
car el Gran Mestre (
dos Mestres Intern
Glavina i Serval
Internacionals catai
llado i tombé el Mi
de Vallfogona Joseï
En aquest camp
gran varietat de pn
trofeus per als pai
cosa ocasionavo qt
motivaciô per acon
Club Fútbol Vallfogona
Com ¡o sabem, en la primera
setmana d1aquest mes desetembre va
comentar un altre cop el campionat de
fútbol a tercera regional, per tant,
diumenge si, diumenge no, tornarem a
gaudir del fútbol o Vallfogona.
El projecte d'oquest ony és
semblant al de l'ony anterior, avui tots
som uno mica més veterans, i aixó
desitgem que es pugui traduir dins i
fora del camp per tal d'aconseguiruna
bona classificació aquesta temporada.
Esperem de totbom el suport ¡a
demostrati alhora poder oferir a I'ofició
un bon fútbol i si pot ser ocompanyat
de resultats.
Bona temporada o tots.
CALENDÀRI t > M PARTITS TEMPORADA 97/98
A CASA
EQUIPS
CAMARASAC.f. . . . . . . . . . . . . . . . ...18-01-98....
PERAMÜLA U.E. . . . . . . . . . . . . . . . ... 14-09-97....
GER8 U .E ............................. ...01-02-98....
...28-09-97....
SORT C i . . . . . . . . . .
MENÂRGUENS C E . . . . . . . . . . . . . ...15-02-98....
VILANÜVENCA 0 1 . . . . . . . . . . . . . ...08-03-98....
..26-10-97....
AL8ESAC.E. . . . . . .
...22-03*98....
m m m m ..............
COLL DE NARGÓ C f . . . . . . .... . ...16-11-9?....
...05-04-98....
RIALS F.C...... ...... .
ESCOLA F. JOV. PONTSICANA... ...30-11-97....
LINYOLAC.D.. . . . ... .
... 26-04-98....
BELL4.L0CH C I . . . . . . . . . . . . . . . ..14-12-97....
M IRÂLCAM PCi. . . . . . . . . . . . . . . ... 10-05-98....
AFORA
... 0709-97
. . . . . 25-01-98
. . . . . 2109*97
. . . . . 0802*98
. . . . . 05-10*97
. . . . . 19*10*97
. . . . . 1503*98
. . . . . 09-11-97
. . . . . 2903*98
. . . . . 23*11*97
. . . . . 1904*98
. . . . . 07-12-97
. . . . . 0305-98
.. . . . 21-12*97
V torneig d'escacs actius
Els dies 13 i 14 de setembre s'ha
disputât a Vallfogona el ¡a tradicional
torneig d'escacs actius. En aquesta V
edició la presencio d'escaquistes ha
estât massiva i s'ha assolif un record
de participació, amb un centenar de
persones, de les quols s'han de desto
car el Gran Mestre García llundain, els
dos Mestres Internacionals argentins
Glavina i Servat i els Mestres
Internacionals catalans Narciso i Me
llado i també el Mestre Internacional
de Vallfogona Josep Oms.
En aquest campionat hi havia una
gran varietat de premis en metál.lic i
trofeus per ais participants, la qual
cosa ocasionava que tothom tingués
motivació per aconseguir premi, tant
Josep Oms va quedar el 7é classificat al torneig
un ofeccionat com un mestre.
Durant la ¡ornada del dissabte va
predominar l'absoluta igualtat per ais
primers llocs, i es va arribar a la 7a.
rondo amb quatre jugadors empotais
en el primer Hoc dins els quais hi havia
Josep Oms, després de fer taules amb
el GM García Llundain. En canvi,
l'en d em à, el panorama canvià
totolment, el GM David García va posar
la directai començà a distanciar-se dels
altres ¡ugadors Servai i Giovino.
Deis ¡ugadors Vallfogonins cal
esmentar que Josep Oms va quedar en
7è. Hoc amb 7,5 punts, que Jaume
Perramona va quedar corn a primer
millor local amb 6,5 punts i que Imma
Montoliu corn a millorfèmina amb 5,5
punts.
Un dels motius de l'èxit del nostre
torneig ha estât la gran afluència i
col.laboració dels Vallfogonins cosa
que ens anima i ens estimula per a
seguir endavant en properes edicions.
L'organització agroeix a totes les
entitats i a les cases comerciáis que
1
: L : :' a fer possible aquest
16396716
torneig.
Club d'Escacs Vallfogona
Estiu ¡ e
Jaume Perramona bu l'organitzador en cap del torneig
Molts han estati
duts a terme durar
d'enguany. Entre
importants han estai
alsubmarinismeielc
En el cas del ;
alumnes havien de ;
queeraelpreudelcui
subvencionava amb
restants que costava
això, van ser 14 els
i en veure el gran int
esport, la regidoría d1
possibilitatderealitzr
amb practiques a m
D'altra banda, r
nes han provat le
Vista general en el moment de la competició
ié u d ijË 'L fi
Campíonat de Fútbol Sala entre carrers
Amb I'arribada de l'estiu tornen
els esports d'oventura a Vallfogona i
com coda any, entre ells, el torneig de
Fútbol Salo entre carrers.
I, com cada any, la cosa ha estât
un èxit a nivell de participació, tant a
dins com a fora de la pista (grades de
part de l'organització a l'impagable
color del public).
I, com cada any, hi ha hagut un
vencedor, el correr Major Por (encara
que creiem que el sol fet de participar
ja és una victoria).
I aquest any ha estât definitiva la
confirmació deis més ¡oves, i heu
demostratserautènticsveterons:Torra,
David, Esteve, Eloi, Narcís, Joan, Oriol,
un altre Joan i algun altre que de ben
segur ens deixem, (l'enhorabona
perqué ells seran els capitans dels
carrers del segleXXI).
I aquest any ha passai una terrible
tragèdia (encara que sempre mantindrem viu el seu bonic record, eld'una
gran persona com ha estat per a tots
nosaltres, el nostre estimotamic Hutch),
esperem que no passi mai més.
I aquest any, com no, un bon tip al
final, gràcies al mestre fogoner
Marcelino i quatre notes ben donades
pel "Chacho and Company" amb la
seva trompeta daurado.
I com cada any, amb ganes que
torni l'estiu que ve.
¡,3b:! < «i Z
J jü
Estiu i esport '97
jp c/e/ torneig
ipetició
n ha estât per a tots
eestimatamicHutch),
passi mai més.
com no, un bon tip al
al mestre fogoner
e notes ben donades
I Company" amb la
turada.
tny, amb ganes que
re.
Molts han estât els actes esportius
duts a terme durant l'estiu i esport
d'enguany. Entre els més nous i
importants han estât el curs d'iniciaciô
al submarinisme i el curs de piragüisme.
En el cas del submarinisme els
alumnes havien de pagar 3.000 PTA,
que era el preu del curseti l'Ajuntament
subvencionavo amb les 2.000 PTA
restants que costava el curs. Tôt i amb
aixô, van ser 14 els inscrits en el curs,
ienveureelgran interès cop a aquest
esport, lo regidoria d'Esporfs estudia la
possibilitatde realitzar-ne un defederat
amb pràctiques a mar obert.
D'altro bondo, més de 50 persones han provat les piragües que
l'Ajuntament ha llogata la Federaciô
de piragüisme i al Club de Balaguer.
Les pràctiques es realitzaven a la pisci
ne municipal en primer Hoc, al pantà de
la col Jectivitatdesprési queda pendent
una sortida a Sant Llorenç, que es va
haver de suspendre pel vent.
Un altre acte que ha tinguf
incidència ha estât la pràctica d'àerobic
que durant tôt el mes d'agost 20
joves, entre nois i noies, han estât
practicant 3 hores a la setmana al
piliesportiu.
Les dues gimcanes fetes a les
piscines municipals han tingut una
participaciô de 54 nens entre els més
petits i els més grans.
Els actes restants han estât
competitius. Entre ells hi ha:
Campionat de Fut-Tennis
Campionat de Tennis Masculi
Campionat de Tennis Femeni
Campionat de Waterpolo
Campionat de Fútbol per carrers
Campionat de Eufbol (petits)
Trabado de pescadors
CAMPIONAT DE FUT-TENNIS
CAMPIONAT DE
6RUPB
Joonlérmens/iordi Balaguero
Salvador Forré/ Claudi Balosch
J. Francese Paliisé / Caries Córdoba
Albert M a s / lordi Sarret
Els equips partic
- Els Waterworld
- Les sense nom
- Els 4 fanatics
- People in Black
- Black and White
- Els Hercufivis
People in Blacl
realitzar una final
des del primer mom
que es van adjudic
(14-7).
El guanyadors van ser la parelio
formada per J.R. Solsona i Jaume
Reñé, en segona posició va quedar la
parelio formada per Josep Torrades i
Josep Bosch.
CAMPIONAT DE
MINI VOLEIBOL
Els equips participants van ser:
- Els diables vermeils
- Els magiputs
- People in black
- Suquet de pinya
- Veterones
La final, que va estar molt disputa
da lavan jugareis equips "Suquet de
pinya" contra les "Veteranes", i el
primer va ser el guanyador del torneig.
CAMPIONAT
(petits)
CAMPIONAT DE TENNIS MASCULÍ
Un total de 12 persones van entrar a competir en aquest campionat masculí
de tennis.
Després de disputar-se unes competides eliminotòries, a la gran finol hi van arribar
en Josep Lluís Cortés i Salvador Farré.
La medalla d'or se la va endur en Josep Lluís, que va guanyar el partit en dos
sets amb el résultat de (6-4), (6-3), i va demostrar el bon moment de forma i
la gran projecció del tennista de Vallfogona, que caldria tenir molt en compte de
cara a les properes Olimpiades.
En aquest torni
por quatre equips:
- Fútbol Club Vallfoi
- Les Fut-noies
- Rocojorobe
-Vail Ball
La final la v
Rocojorobe i el Va
segon equip el que
torneig.
CAMPIONAT DE WATER POLO
Elsequips participants van sersis:
- Els Waterworld
■Les sense nom
■Els 4 fanâtics
- People in Black
- Black and White
- Els Hercufivis
People in Block i Hercufivis van
realitzar uno final que van dominar
des del primer moment els Hercufivis,
que es van adjudicar la victoria per
(14-7).
ca, acompanyafs els uns dels altres.
Trenta-set van ser els inscrits al
concurs i els premis es van repartir de
la manera seguenti
Premi al major nombre de peces: Loia
Santacreu
Premi a la pe^a més gran: Mercè Barò
Premi a lo pe^a més petito: Joan Barò.
1 r. premi: Oriol Closa
2n. Premi: Marc Balasch
3r. premi: Llorenf Albareda
Els col.laboradors en aquesta
trobada van ser:
Albert Rubió
C A M PIO N A T DE FUTBOL
(petits)
tcampionatmasculí
tn final hi van arribar
nyar el partit en dos
moment de forma i
molten compte de
En aquest forneig lia van partici
par quatre equips:
- Fútbol Club Vallfogona
- Les Fut-noies
- Rocojorobe
-Valí Bail
La final la van realitzar els
Rocojorobe i el Valí Bail, essent el
segon equip el que es va adjudicar el
torneig.
TROBADA DE PESCADORS
Aquesta sisena trobada es va
realitzar al panto de la col.lectivitot.
Per portar a terme la trobada amb més
alicients, l'Ajuntomentvo realitzar una
repoblació d'unes 1.000 truites,
aproximadament. No va ser un dio
molt afortunat alhora de veure el nom
bre de captures totals, pero, els
assistents van gaudir d'un dia de pes-
*
-
Bar Saymon
Caixa de Catalunya
Caixa del Penedés
Bar Nùria
Queviures Visi
Queviures Enriqueta
Fusteria Rogeli Talarn
Restaurant Cai Farré
Queviures Cai Marxant
Queviures Lidia
Mercè Perisé
Salvador Farré
r '• , la farina i el llevat,
Is ingredients,
ilta cura les clares
atotalabarejaenun
sucatambmantega.
) temperatura mit¡a
i després es deixa
guitébi es prepara la
lata s'escalfa la nata
i un cassò i quan
'etira del foc. Després
lata i es remou fins
f el pastís es banya
Is deixa refredar fins
‘hagi endurit.
FLAM DE COCO
Ingredients:
-3ous
-1 pot de llet condensada gran
-llet
-Sucre
-Coco
-Ametlles i cireres per guarnir
PREPARACIÓ:
El un bol, batem els ous, afegim el
contingutdel pot de llet condensada i,
utilitzant el pot com a mida, l'omplim
dos vegades de llet per ofegir-la al bol.
Caramel.litzem una flamero allargada
i afegim la barreja per posar-la alforn,
després d'afegir i barrejar el coco al
gust de cadoscúl.
Al desmotllarelflam elguarniremamb
ometlles picades i amb cireres al voltant.
El jurat amb els guanyadors
Una instantànla de I1entrega de premis
PEIX DE B R IO IX
Ingredients:
-1/2 Kg de farina
-100 gr de sucre
-50 gr de mantega
-3 ous
-25 gr de sal
-75 gr de llevat
-Essència de llimona
-Llet o aigua (la que admet!)
PREPARACIÓ:
Es barreja el llevat amb una mica
d'aigua i es deixa reposar. Després es
van barrejont tots els altresingredients
amb la batedora, finulment s'afegeix
la farina amb l'aigua que admeti. Es
treballa molt bé la pasta i es deixa
reposar 1 hora. Finalment es posa al
forn a 180 graus durant 16 minuts.
Es farceix amb nata o crema.
1r. Taller de Cuina Ràpida per a Peix i Marisc
Durant la primera quinzena del
passai mes d'agost es va celebrar el
primer taller de cuina ràpidaper a peix
i marisc. El curset d'afeccionats a la
cuina ha estât impartit per Joan
Fontanet, que utilitza receptes
personals. Durant el curset es va utilitzar
una àmplia selecciô de peix i marisci es
van cuinar tots els plats a la mateixa
sala on s'impartia. L'ültim dia de curs
es va fer una gran mariscada amb
autèntica aigua de mar per donar-li un
sabor especialment mariner al plat.
Algunes de les recpetes utilitzades
durant el cursets us les expliquem tôt
següit:
CARPACCIO DE TONYINA
Ingrédients:
-1/2 kg de tonyina fresco sense peli
■1 llimona
■4 cebes tendres (cebetes)
■6 cullerades d'oli d'oliva
-2 cullerades de julivert picat sai i
pebre
PREPARACIÓ:
Tallar les cebetes tendres a rodanxes
molt fines que quedin les anelles soltes. Tallar el llom de la tonyina molt
prim i disposar-la en una piata plana,
i que no es toquin. Salpebrar. Cobrir-lo
amb les anelles de la ceba.
Barrejar el suc de la llimona i l'oli i
tirar-lo a sobre de la tonyina.
Ensalgar amb el julivert picat. Deixar
que reposi 15 minuts ambl'adob. Se
serveix fred.
AMANIDA D’ARENGADES
Ingredients:
-4 arengades
-Enciam - esquerola - endivies
-1 pebrot vermeil
-2 pebrots verds
-2 tomdquets
-1 ceba petita
PREPARACIÓ:
Netejar i pelar les arengades. Cobrir els
filets amb lo vinagreta i I'all tallat o
lamines fines. Col-locar o sobre els
filets i tallar a bocinets la resta de
verdura i distribuir sobre les arengades. Amanir amb la vinagreta. Es pot
acompanyar amb raírn.
Vinagreta:
-8 cullerades d’oli d'oliva
-3 cullerades de vinagre
-1 gra d'all, sal i pebre
ESTOFAT DE SEPIA
Ingrédients:
-4 sèpies netes
-Patates
-Cloïsses - Musclos
-1 ceba grossa - llorer
-Brandi
-Safra (palometa)
PREPARACIÓ:
Fregir la ceba amb oli en una cassola
de fang. Quan la cebo comenci a
perdre color, afegirem la sepia tallada
a bocinets, salte|ar-la i reservar-la a
part.
Amb dos vasos d'aigua com a mesura,
obrim les cloïsses i les reservem.
A la cassola s'afegeix la patata feta a
taquets petits, el llorer, el brandi i el
safra, es deixa coure una estona i
s'afegeixen les sèpies, es rectifica de
sal i es posen les cloïsses.
"XIPIRONS" ANI
Ingredients:
-Endivies
- "Xipirons"
-All i julivert
-Oli d'oliva
PREPARACIÓ:
En unapaellaambol
leni els "xipirons", Il
que comencin a espc
los continuamene
En una safata prepar
netes i desfullades
forma de fior.
Un cop saltejats els1
locarem un a sobre d
divia i al cenfre de li
potes.
Farem una picada d
fina, la passarem pe
per sobre dels "xipin
Guarnirem el plat an
Naìxemi
1 9 4 7 M aria Mori
Pau Alfons
Dolors Cane
Josep Marii
Ramona Flore
FrancescoOoloi
Maria Celesl
Josepa Maria
Josep Oms
Josep Sem
Josep Mail
Agusti Rub
Maria Vilai
"XIPIRONS" AMB ENDIVIES
Ingredients:
-Endivies
• "Xipirons"
■All I ¡ulivert
-Oli d'oliva
PREPARACIÓ:
En una paella amb oli saltejarem a foc
lent els "xipirons", lliures de peli, fins
que comencin a espetegar, remenantlos continuament.
En una safata prepararem les endivies
netes i desfullades i col-locades en
forma de fior.
Un cop saltejats els "xipirons" en collocarem un a sobre de coda fulla d’en
divia i al centre de la safata totes les
potes.
Farem una picada d’ali i ¡ulivert molt
fina, la passarem per l’oli i la tirarem
per sobre dels "xipirons” .
Guarnirem el plat amb olives negres.
__•• • •'•••
AMANIDA DE PINTES
I BACALLÁ
Ingredients:
-200 grams de bacalló dessalat del
llom -1/ 2 kg de fesolets
-2 tomates pelades (de pot) picades
-2 cebetes tendres finament picades
-1 api tallat a rodanxes fines
-12 raves petits despuntáis
-100 grams de xampinyons frescos
tallats a rodanxes fines
-Oli d'oliva, vinagre, sol i pebre.
PREPARACIÓ:
Calentor el bacalló amb aiguo sense
que arribi a bullir, deixar-lo suar 10
minuts. Esqueixar-lo. Distribuirles mongetes amb cercle al plat i al centre,
col.locar la tomata, la ceba, l'api i els
xampinyons. Coronar amb el bacalló.
Amanir amb oli i vinagre 3 parts a 1.
Adobar amb sol i pebre.
’’XvlvXvliX'
CARPACCIO DE MELO I
SALMÔ FUMAT
Ingredients:
-Melô
-Cava fred
-Salmô fumât pebre blanc (optatiu)
* el melô es macéra prèviament amb
cava durant 15 minuts.
PREPARACIÔ:
Un cop macerat el melô, es tolla a daus
primets i es cobreix amb el salmô que
prèviament l’haurem tallat molt finet i
utilitzarem uns escurodents corn a pinxos.
Es pot pebrar al gust.
Es un aperitiu excepcional o bé un
entrant, que haurem de servir fred
acompanyat amb un bon cova.
ü
" , ..//M 'S êÊSËB fËk
1948
«
«
«
«
«
«
«
«
Rosa Solans Farré
Valeri Bergadà Trilla
Jaume Mateu Giral
Cándida Trilla Caballol
Ramona Cases Fábregas
Carme Reñé Bergadà
Valeri Josep Bergadà Pallisé
Cristáfol Martínez Ávila
Rosa Maria Pallisé Mas
Naixements del 1 9 4 7 1 1948
1947
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
Maria MorenoHeredia
Pau Alfons Pedrol Monell
DolorsCándidaTrilla Caballol
Josep María Sabanés Mayals
Ramona Florentina Tarragona Seto
Francesca Dolors ParramonGuillaumet
Ramona Raimundo Canals Guimet
Maria Celestina Esquerra Piqué
Josepa Maria Dolors Viladrich Prat
Josep Oms Rubio
Josep Serret Oms
Josep Mallol Torrades
Agusti Rubio Bosch
Maria Vilaró Riasol
1948
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
«
Anna Maria Aleu (amarasa
Teresa Montardit Farré
Joan Soriano Gonzalez
Enric Rubió Campàs
Francese Abella Mateu
Pau Francese Piqué Rubió
Montserrat Sarret Girai
Plàcid Josep Flauria Roigé
Francese Xavier Juli Solé Vidal
Antoni Salud Mire!
Carme Heredia Diaz
Sebastià Vergés Mases
Delfi Solsona Valls
Ram on1
'
' 1 111
18879521
Agnès Planes
Anna Torrades
lei A' , *yj
Mots encreuats
4
a3
56
7- 89li
u
1
HORITZONTALS: 1. Solen
estoblir-se, però és per compie
d'altri. 2. Mitigaré el sofriment.
3. S e i van treure del davant
sense contemplocions. 4. Contrafori del Tagamaneni. Solipe
de. 5. Simbol quimic del tuli.
Uno e. Propòsit. 6. Suri en Parròs amarg. Clam bairaci. 7. Una
erro. Grau d'elevoció d'un so o
7
d'un color. Tal com veuen el
Seno de Franca estoni. 8. Sol
subroillor un voi, un desig. M o
dulario de la veu. Una essa. 9.
Incivil incorporació a l'incordi
inclinai. M és enllà del topless.
Una a. 10. Una erra. M és que
suficieni. 11. Pronominal. Una
o. Mitja àvia. Crida vehemeni. 12. Hom el troba incommovible al cim de la torre. Inconiaminai.
2
3
45m
_■m
6 ■ 1_■
8
_
_
■
■
9
■
■
■
1
0
■
_
1
1
■
■
■
12
m
TELÈFONS Ú1
AJUNTAMENT, OFICIf
REGIDURIA DESPOR
P0LIESP0RTIU. . . . .
METGE D'A.P.D....
FARMÀCIA. . . . . . . .
A.T.S. PRACTICAL...
SERVEI FUNERÀRIA..,
COLLEGI S.E SP R IU .,
LLAR DE JUBILATS...
RÀDIO VALLFOGONA
TELÈFON PUBLIC AIE!
TELÈFON PUBLIC ATÈ:
CASA PARROQUIAL..
ESCOLA CAPACITACI
GUARDIA CIVIL (Boia
BOMBERS (Bolaguerl
SERVEI D'URGÈNCIES
CREU ROJA . . . . . . .
ALSINA GRAELLS (Ba
CORREUS (Balaguer)
CENTRE ASSISTÈNCIA
URGENCIES. . . . . . .
ADM IN ISTRADO. . .
SERVEIS
ASSISTÈNCIA SOCI
REGIDORIA D'ESF
pis.
VERTICALS: 1. Un suéter és molt més senzill de
posar. Maquinarem diabòlicameni alguna cosa con
tra algú. 2. Sempre et surten amb històries. Simbol
quimic. Ve en una mena d'escapulari. 3. Fora bo de
compararla amb l'Esfinx. Una erra. 4. La part més
prima d'una canya de pescar. L'indret. Grossa tassa
sense nanses. 5. Sol caracteritzar un bell, extraordi
nari cas. Antilop africa. Una e. 6. Cap viu a l'hora de
l'àpat!. Té al bell mig de la cara un cor gros. Adherit.
7. Tant a la Ceca com a la Meca. Cruel fiblada. 8.
Relat. Una a. Una pe. 9. Faran sortir. Antic monestir
a l'Alfa Conca de la Noguera Pallaresa. 10. D'una
peca. Tret.
BIBLIOTECA. Dimoi
TELÈFONS ÚTILS
HORARI D'AUTOBUSOS
AJUNTAMENT, O F IC IN E S. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 08
REGIDURIA D ’ESPORTS
43 20 97
POLIESPORTIU
43 2 2 0 0
METGE D'A.P.D. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 55
FARMÀCIA
43 21 51
A.T.S. PRACTICANT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 14
SERVEI FUNERÀRIA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 84
939 019558
COLLEGI S. E SP R IU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2 2 1 4
LLAR DE J U B IL A IS
43 22 75
RÀDIO VALLFOGONA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 68
TELÈFON PUBLIC ATÈS, VALLFOGONA. . . . . . . . . . . . . . 43 20 02
TELÈF0N PUBLIC ATES, LA RÁPITA - CO LLEG I
44 50 18
CASA PARRO QUIAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 63
ESCOLA CAPACITACIÓ A G R À R IA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 5 1 8 8
GUARDIA CIVIL (B o la gu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 53 53
BOMBERS (B a la gu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 50 80
SERVEI D URGÈNCIES (B a la gu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14
CREU R O J A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . 44 57 96*
ALSINAGRAELLS (B o la gu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 54 76
CORREUS (B alagu e r). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 58 26
CENTRE ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA C.A.P. (Balaguer):
U RG ÈN C IES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14
AD M IN IST R A C IÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 60 28
SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÔ:
(Telèfon Lleida
Se ud'U rgell
Balaguer
Agram unt
Solsona
27 1 4 7 0 )
9 '30 i 16’00 diari
11 '0 0 De dilluns a dissobte (feiners)
12'30 i 19'00 De dilluns a dissobte (feiners)
13'30 Dill., dimts., dij. i dis. (exc. festius)
SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÔ LLEIDA:
(Telèfon Alsina Graeils Balaguer 44 54 76)
7 '4 5 , 8 '0 0 ,9 '1 5 ,1 3 * 3 0 ,1 5 '1 5 ,17’00 i 17'25 feiners.
16'00 festius.
SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÔ BALAGUER:
9 30, l l ’OO, 1 2 '3 0 ,1 3*3 0 ,1 6 *0 0 ,1 6 *3 0 ,1 8 '3 0 l 1 9 0 0 feiners.
16 00 festius.
* S'h a d'eslablir una diferència d'uns 8-10 minuts de trajecte entre
Vollfogona i Bolaguer.
HORARIS DE TRENS
LLEIDA-VALLFOGONA:
8 '3 0 , 13'15, 2 0'4 5 de dilluns a dissobte.
9*35, 13*15, 2 0'45 festius.
VALLFOGONA-LLEIDA:
7 '5 2 ,1 3 '5 8 ,1 9 '3 2 feiners ¡festius.
* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer.
NOTA: Els horaris son de sortides i arribades a Vollfogona.
SERVEIS
ASSISTÈNCIA SOCIAL Totsek dimarts de 9 a 13 h a P Ajuntament.
REGIDORIA D'ESPORTS. Dimecres al moti o I' Ajuntament 2n.
pis.
BIBLIOTECA. Dimarts, dimecres i dijous, de 2 /4 de 6 a 2 /4 de 8.
V a llf o g o n a
R à d io
^ ^ E M I S S O R A MUNICIPAL
107.9 FM
432268
Deshidtafadota de Alfalfa, s.a.
CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCEROÀ, KM 19
-
TELEFON 43.20.07
-
FAX43.22.50
Vallfogona de Balaguor
(LLEIDA)
ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE
VALLFOGONA DE BALAGUER
CICLES FORMATIUS CURS 1997-98
- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRARIES INTENSIVES
- TÈCNIC EN JARDINERIA
* Durada deis cicles: 1.590 hores de formado a l'escola,
410 hores de practiques en empreses.
* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca; ESO; 2n de BUP;
Proves d'accés ais cicles (majors 18 anys).
* Inform ado: teléfon 44 51 88.
K ¡ Generalität de Catalunya
Finca l'Empalme
1 I I D e p a r ta m e n ^ A g r ic u ltu r a ,
m R a m a d e r ta , P e s c a
Tel. (973) 44 51 88
2 5 6 ¿ , v ¿ Mlo
a
B a la g u e r